dijous, 10 de març de 2011

Presentació de Tàrraco.

Salue!

Us oferim un power-point representatiu de l'antiga Tàrraco explicant les parts més importants d'aquesta magnífica ciutat.

En aquesta petita explicació us facilitem informació de com estava dividida la ciutat.
Tàrraco estava dividida en tres terrasses i un perímetre regular.

Us fem unes pinzellades sobre l'amfiteatre (on es realitzaven les lluites de gladiadors), el circ (on es feien curses de carros destinades a divertir al poble), el teatre (on es representaven comèdies i tragèdies), unes enormes muralles que servien per protegir la ciutat, una maqueta perquè us feu una idea de com era Tàrraco i finalment una explicació sobre el mite de la fundació de Roma (Ròmul i Rem) amb l'estàtua de la Lloba Capitolina.

Endinseu-vos dins la colònia de Tàrraco!

(Álvaro Galiano, Andrea Martí, Ariadna Martí, Àlex Mendoza i Paula Ivern)

Viatge a Tàrraco

El 4 de març vam fer una excursió a la ciutat de Tàrraco i vam tenir l’oportunitat de visitar els monuments més emblemàtics i simbòlics de la ciutat romana.



Tarragona, província de Catalunya, antiga ciutat de la costa Nord Oest d’Espanya que fa segles va ser habitada pels romans. Famosa per ser una ciutat costanera amb una gran influència de la Mediterrànea.



Una mica d’història

Des del segle Va.C existiren poblats ibèrics al riu Francolí que albergaren els exèrcits romans. Els orígens de Tarragona es remunten a un petit poblat anomenat Kesse. Com a conseqüència de l’establiment dels campaments dels soldats romans es va anar creant un sistema de serveis públics al voltant dels quals es va originar una ciutat: Tàrraco.

Gastronomia

Per la influència de la mar Mediterrània tenien una dieta basada en el peix, per tant, gran part de la població es dedicava a la pesca.
Posseïen també una agricultura caracteritzada pel cultiu de l’olivera, bàsicamentproducció d’oli, de la vinya, per a la elaboració del vi, i cereals.


Llocs emblemàtics

Com hem comentat abans els romans van estar assentats a Tàrraco un llarg període de temps i és per això que la ciutat posseeix un patrimoni tan valorat actualment, com són els diferents monuments que ara comentarem.

- Muralles

Limitacions militars d’origen romà que envolten el casc antic de Tàrraco. És la construcció més antiga de la Tàrraco romana. En un primer moment es tractava d’una simple construcció de fusta que tenia com a missió protegir la ciutat militarment.
Es va construir al segle II a.C i va patir una ampliació i una fortificació. Però, nomès es conserven tres torres originals.
Des de finals del segle XIX és de propiedat pública y Patrimoni de la Humanitat.
A més, és un dels símbols característics de la ciutat de Tàrraco.











- Circ

Va ser construït durant el regnat de Domicià, al segle I d.C i, com tots els circs romans, estava destinat a la cursa de carros. Es va situar sota el Fòrum Provincial, en la tercera terrassa de Tàrraco. El circ tenia unes mides de 325 metres de llarg i entre 100 i 115 d'ample. L'arena tenia una longitud de 297 m i una amplada d'entre 67 i 77 metres.
Sembla que a partir del segle V el circ va començar a perdre la seva funció original i va començar a ser aprofitat per a construccions posteriors. Actualment, moltes de les voltes i murs del circ són parets de cases.
Va ser declarat monument històric-artístic el 1963.














-Amfiteatre

L'amfiteatre de Tàrraco està ubicat fora del recinte emmurallat, al costat de la platja de la ciutat. Les excavacions arqueològiques daten la seva construcció a l'època de la dinastia Flàvia (2a meitat del segle I dC).

Cap al segle VI s'hi edificà al bell mig de l’amfiteatre una basílica visigòtica dedicada a sant Fructuós, martiritzat allà mateix. Sobre aquesta basílica s'hi construí al segle XII l'església romànica de Santa Maria del Miracle.










-Arc de Berà

És el més important dels coneguts a l'antiga província Tarraconensis. Situat enmig del traçat de la Via Augusta, a uns 20 km al nord de Tarragona. És un arc senzill d'una sola obertura, construït amb carreus de pedra local. La seva construcció va ser pagada per Luci Licini Sura al començament del s. II dC a l'època d'August.










(Mònica Turon, Eva Fernández, Elena Escubós, Sofía Pérez i Laura Andújar)



Ver Sortida a Tàrraco en un mapa más grande

Notícies des de Tàrraco



GRUP D’ESTUDIANTS DE 4t D’ESO VISITEN LA IMPERIAL TÀRRACO
El passat 5 de març els alumnes del col·legi Sagrada Família de Gavà visitaren la capital de l’antiga Tarraconensis. Els seus estudiants, en tornar de la sortida, ens van enviar la seva crònica:

La nostra tropa va ser rebuda a les afores de la ciutat i conduïda fins a l’amfiteatre. Allà ens esperaven els propietaris de l’amfiteatre.
Vam tenir el gran plaer de seure a la part posterior de la grada juntament amb les personalitats notables de l’època.
Mentre el poble s’anava posicionant a la cauea, l’amfiteatre s’omplia de gom a gom.
Altres gaudien de les meravelloses vistes marítimes i també del flaire fresc.
L’espectacle va començar. Va aparèixer a l’arena un thraex, amb la seva espasa corba i curta, i un petit escut. Al seu devant, un esclau desarmat , i es va donar pas a la lluita. Tot i que el poble esperava la victòria del gladiador, després d’un gir inesperat de la situació i gràcies a la habilitat de l’esclau, el gladiador va caure vençut.
Mentre que el feliç esclau celebrava la seva victòria, inesperadament, mitjançant un sistema de politges, va aparèixer sobre l'arena una enorme fera.
La tarda va transcórrer amb les diverses lluites entre les feres i gladiadors i esclaus. Quan va arribar l’hora de marxar, tots els espectadors van sortir per les diferents vomitoria.

Des de la muralla ens vam dirigir cap al circ i vam arribar a temps per veure una cursa de quadrigues.
En aquell moment, l’auriga de l'equip blau fregà contra el dofí compta voltes. Va estar a punt d’estavellar-se contra terra, però va tornar a estabilitzar-se i aconseguí, finalment, guanyar.
El nostre dia a Tàrraco va finalitzar amb un àpat propi de la terra: pa amb oli sucat en garum de peix.
-Divendres, 5 de març de 2011 ( Andrea Granado, Soraya Alfonsín, Tamar Galán, Ariadna Mas i Alba Lluch)