Sota Terra: Oristà, romans al Lluçanès?

Què hi feien, els romans, fa dos mil anys en un paratge aïllat del Lluçanès?

A Oristà, al Lluçanès, han aparegut restes de ceràmica romana. Corresponen a una vil·la? A un campament? A una ciutat? Què hi fan els romans al Lluçanès, tan lluny dels llocs on se'ls situa habitualment. L'equip de "Sota terra" es desplaça fins aquest indret per tal de determinar si es tracta d'una vil·la romana o d'algun altre tipus d'assentament. Les restes arqueològiques ens reserven més d'una sorpresa. Potser a Puig, ciutat, hi va haver alguna cosa més que un simple assentament romà. Sembla que, a més de ceràmiques, també s'hi troba material bèl·lic de les legions romanes.

Potser som davant d'un episodi fins ara desconegut de la presència romana a les nostres terres?
Què en penseu?
Daniel Cortés 4t B

Crònica d'un dia a Tàrraco

Fotografia feta per Àlex Rovira

9.00: Arribem a Tàrraco.

L'hora que és, i l'estat del cel fan que estiguem molt adormits, però tot i això tenim moltes ganes de veure les pervivències clàssiques de la ciutat de Tàrraco.

Sense baixar de l'autocar veiem les muralles de l'antiga Tàrraco.

9.05: Ja hem baixat de l'autocar i hem trobat... L'AMFITEATRE!!!!!!

9.15: Hem d'esmorzar en una plaça prop de l'amfiteatre així que tenim temps d'observar-lo

10.00: Ja estem a punt per a començar la visita cultural. Comencem visitant l'amfiteatre.

10.05: Mentre seiem a les grades des d'on els nostres avantpassats romans observaven els espectacles, el guia es presenta i fa la introducció. Ens explica l'origen de Tàrraco (que els de llatí ja coneixem).

10.30: Baixem a l'arena i ens sentim com a autèntics gladiadors.

10.50: Entrem al circ i quedem parats de veure que només se'n conserven una part de les grades. Preguntem al guia: "Què ha passat amb la resta del circ?"
Ens respon que actualment es troba sota un bloc de pisos.

11.20: A través del circ entrem al Pretori i pugem a la seva terrassa on podem veure una fantàstica vista de la ciutat de Tàrraco.

Fotografia feta per Àlex Rovira

11.40: Entrem al Museu d'Arqueologia on veiem un audiovisual. A la façana observem la següent inscripció:

Tàrraco va ser obra dels Escipions

12.20: Visitem la sala d'escultures i busts del museu

13.10: Comencem a caminar cap a la zona de les muralles.

13.40: Arribem a les muralles. El guia ens explica el seu origen i característiques.

Per fi veiem la Torre de Minerva:

14.15: Ja s'ha acabat la visita, ara tenim una hora per dinar. Molts aprofitem per endinsar-nos a la Tarragona del segle XXI

15.15: Marxem amb l'autocar satisfets d'haver aprés tant sobre el món clàssic.

PERSEU I MEDUSA

Al mont d'Atles vivien unes germanes espantoses, la pitjor s'anomenava Medusa i del seu cap en comptes de cabells hi sortien serps vives. La característica principal d'ella era que quan mirava, cara a cara, a un home el petrificava.

Molts guerrers van intentar matar-les moltes vegades, peró ningú ho va aconseguir. Fins que un dia Perseu, fill de Júpiter, que anava ben armat, ho va aconseguir.

Sebastià Giralt

Flòrencia, Tosacana

Tenia una espasa que li va regalar Mercuri. Tenia un escut i unes sabates alades.

Perseu va arribar allí on Medusa estava instal·lada sense apropar-se molt. Només amb una precaució, no mirar-li directament als ulls

Va utilitzar l'escut com a mirall perque ella mateixa es petrifiqués.

Medusa va començar a cridar i a dir coses espantoses. Al final, cansada, es van adormir els seus ulls i les serpotes dels cabells.

Va ser llavors quan Perseu agafant l'espasa i tallà el cap de Medusa. Perseu va conservar el cap de Medusa tota la vida per utilitzar-lo contra els seus enemics.

El naixement d' Atena

Segons el que es diu d'Atena, és filla de Metis i Zeus. Va néixer del cap del seu pare (Zeus) amb l' armadura, el casc, l'escut i la llança.

Representació de Atenea

Els seus altres atributs són: l'ègida, l'olivera, l'òliba i la serp.                                    

1.

2.

La història del seu naixement és curiosa . Urà i Gea van advertir a Zeus de que si Metis tenia una filla, després tindria un fill que el destronaria. Quan Zeus es va adonar que la seva dona estava embarassada se la va empassar sencera. Llavors, arribat el moment del part, Zeus va patir un terrible mal de cap, tan fort que va ordenar a Hefest que li obrís el cap d'una destralada i així va néixer Atena ja adulta i armada. La història del seu naixement és curiosa. Urà i Gea van advertir a Zeus que si Metis tenia una filla, després tindria un fill que el destronaria. Quan Zeus es va adonar que la seva dona estava embarassada se la va empassar sencera. Llavors, arribat el moment del part, Zeus va patir un terrible mal de cap, tan fort que va ordenar a Hefest que li obrís el cap d'una destralada i així va néixer Atena ja adulta i armada.

3.

1.Museu Arqueològic de Nàpols

2. Escultura grega Ubicació: Boca Del Rio, Veracruz, Mexico

3.L'acròpolis d' Atenea. Per veure la fotografía i descripció clica aqui.

-->


-->


-->

-->

La gosadia d'Aracne

Aracne era una jove que vivia a la zona de Lidia i que els déus havien dotat amb l'habilitat per a teixir. Una vegada, després de veure les seves flagrants obres, li van dir que semblava que fos deixebla de la mateixa Atena. Ella, conscient de la seva mestria, deia que no tenia cap mestre, i es considerava millor que la dea protectora de les teixidores. Atena, al sentir això, es va enfadar molt, ja que un humà no era millor que un déu en res. Llavors Atena, vestida de vella, va anar a dir-li a Aracne si era millor que Atena, i ella va contestar que sí, i si no era així, que la mateixa Atena anés a competir amb ella. Tot seguit, la dea es va treure la disfressa de vella i va desafiar-la. Aracne va filar tots els actes deshonrosos dels déus, els amors de Júpiter (Ío, Cal·lipso, Europa, Dànae...) els d'Apol·lo, etc.

Atena va filar la seva victòria com a deessa protectora d'Atenes, i les metamorfosis i càstigs de qui havien desafiat als déus. Al final de la competició, es va veure que la tela d'Aracne era clarament superior a la de Pal·las Atena, que es va enfadar i li va picar a Aracne amb el volant repetidament. Aquesta va fugir de la dea i es va penjar. Atena no la va deixar morir (no deixava de ser la protectora del talent) i la va transformar en aranya. (Arachne, de Rubens, 1626)

Els amors de Júpiter: Io

Pare per fi m'has trobat! M'agradaria poder parlar i explicar-te com va passar tot i que jo no volia abandonar-te sense avisar. Una tarda estava al bosc i aparegué Júpiter, el déu del llamp i el ceptre celestial, jo vaig intentar fugir, però ell que és poderós, va fer que una boira espesa ens envoltés i aprofitant el meu desconcert em va fer seva.
Juno va sospitar i Júpiter per amagar l'engany em transformà en vedella. Però Juno, que és molt llesta, se'n va adonar i em va allunyar del seu marit i em va confiar a Argos, el meu vigilant fins ara, que té cent ulls i es impossible de burlar!

Andrea Shiavone. Paisaje con Júpiter e Io. Oleo sobre lienzo.

Tempvs fvgit irreparabile, blog de Paco Hidalgo.

Tant de bo t'ho pogués explicar, però no puc, perquè de la meva boca només en surten mugits. Ara, Argos, ens intenta separar! Espero que Júpiter tingui clemència, però amb els seu intent d'ajudar-me només ha aconseguit enfadar més a la dea de la maternitat, que em fa anar mugint de dolor per tot el món.
Júpiter, si us plau, acaba amb el meu patiment, t'ho suplico!

Gràcies! Per fi ja puc parlar i torno a ser humana. Mentre marxaré a Egipte a donar a llum a Èpafost, el fruit del nostre engany.
Només espero que ell no n'hagi de patir les conseqüències!

Filèmon i Baucis (Metamorfosis d'Ovidi 8, 611-724)

Jupiter un Merkur bei Philemon und Baucis,
Andrea Appiani

Júpiter i Mercuri van baixar de l'Olimp a una terra anomenada Frígia. Van anar demanant hospitalitat de casa en casa però ningú els obria. Només els van obrir una parella d'ancians que havien viscut sempre sols, Filèmon i Baucis. Tot i que no tenien gairebé res, els van oferir el que podien. En seient, un foc i una mica de menjar. El déus, en agraïment, van transformar la seva petita cabana en un temple, destruint el territori frigi. Tot seguit, els van concedir un desig. Ells van demanar ser els sacerdots del temple fins al moment de morir junts. Van viure molts anys fins al dia de la seva mort que es transformaren en...
Ho esbrines?

el instante y la diversidad, Jorge Morrone

Licàon

El Caos era l’origen del món. La creació de l’univers va ser cosa d’una força superior i va crear tot el que nosaltres tenim ara.

Quatre edats van haver-hi: l’edat d’or, que va ser la primera, després l’edat de plata, la tercera la de bronze i l’ultima la de ferro que va ser la pitjor de totes. Va ser l’última que Júpiter decidí destruir-la perquè hi hagués una millor. Va provocar un diluvi quan s'assabentà de totes les ofenses que s'estaven duent a terme.

Júpiter baixà al món dels mortals com a home i anà a la casa de Licàon, on es presentà com a déu. Com que aquest no es va creure que era un déu, volia matar-lo un cop arribés la nit per demostrar que no era immortal. Però, Júpiter s'adonà i esfondrà la casa de Licàon. Aquest fugí, i en intentar parlar observà que sols podia emetre udols i les seves extremitats es van convertir en potes i ja no tenia roba sino pèl.
Només es podia reconèixer que era ell perquè conservava els seus pèls grisencs i la violència i fúria d’abans.