diumenge, 25 de març del 2012

Pervivència clàssica en els perfums!

Com hem pogut veure, últimament, en els anuncis televisius cada vegada més hi trobem elements de pervivència clàssica. El que avui vull destacar és el de l’anunci de DOLCE & GABBANA The One Sport, una nova fragància d’aquesta marca tant coneguda que no ha trobat millor lloc per fer un anunci que el mateix amfiteatre de Tàrraco. No n’hi ha cap dubte, aquest amfiteatre és diferent als altres, sobretot per les seves vistes al mar Mediterrani. Fet que demostra irrefutablement que és Tàrraco.

Crec que fets com aquests demostren que la cultura clàssica encara és vigent avui en dia.

Us deixo el vídeo perquè el pugueu gaudir!


dijous, 15 de març del 2012

ESPORTS I LLEURE A GRÈCIA. EL PANCRACI

Pancraci és una paraula que prové del grec "pankràtion"; pan: tot i kratos: força.
Era un esport molt violent que va aparèixer l’any 648 a.C. amb motiu de la 33ª olimpíada.
Es practicava a l'Antiga Grècia. Era una combinació entre la lluita i el pugilat. Al combat hi estaven permeses totes les formes de fer mal a l’adversari: cops, ofegaments… La batalla acabava quan un dels dos lluitadors ( pancratistes ) abandonava.

Combat de Pugilat
(extret de la web del laberint)

Barcelona seu Olímpica '92

Hola companys, em dic Marc Larraz de la classe de 2n d' ESO B . A la matèria de cultura clàssica estem estudiant el lleure a Grècia , concretament els Jocs Panhel·lènics. I no podem oblidar que Barcelona, l' any 1992 va ser proclamada seu Olímpica. El dia de la inauguració dels Jocs, la Fura dels baus va explicar aquest mite.



A continuació, us explicaré en què consisteix aquest mite. Antigament, la gent creia que la Terra era plana. Llavors, Hèrcules va emprendre un viatge per conèixer els límits del món. Aquest va trencar la columna que significava la fi del nostre planeta.
Després de trencar la columna va començar a brollar una font darrere seu i aquesta va originar el Mar Mediterrani. Els homes, protegits per l' esperit d' Hèrcules, s' endinsen al mar. Havent superat diversos perills, l' Arc de Sant Martí els mostra el camí cap a terra. Els homes celebren el seu triomf creant una ciutat. Segons el mite, aquella ciutat fou anomenada Barcelona.


Marc Larraz

Jocs Olímpics a l' antiga Grècia

Amb motiu dels Jocs Olímpics de Londres que se celebraran enguany, aquests dies estem tractant a classe aquest tema una mica més a fons i estudiant els seus orígens i tradicions. Per entendre els actuals Jocs Olímpics i les seves competicions hem de viatjar a l' antiga Grècia.
Per què reben aquest nom? Com pot ser que , amb tants anys que han passat, s' hagi mantingut aquesta tradició? Quins són els seus vertaders orígens i mites? Com es preparaven els esportistes? Qui podia participar? On se celebraven? En aquest blog voldríem mostrar com són els antics Jocs Olímpics.



Començaré explicant una competició anomenada pentatló. Aquesta prova estava constituïda per cinc esports diferents: lluita, salt de llargada, llançament de javelina i disc i cursa en un estadi. Els pentatletes eren molt ben considerats, ja que per partcipar en aquesta prova feia falta una bona combinació de capacitat física i mental.

Pentatló. Got de figures negres (London, British Museum)


Queralt Allueva Molina

dimecres, 14 de març del 2012

Dafne

Cupido, per demostrar les seves habilitats amb l'arc i la fletxa, llença una fletxa d'amor a Apol·lo. El déu, en veure a Dafne, filla de Peneu se n'enamora. Tot i perseguir-la pel bosc implorant-li el seu amor la noia el rebutja. Espantada, demana ajuda al seu pare, déu del riu Peneu.
Sol·licitant que el seu cos sigui transformat en arbre.

Apol·lo i Dafne de Bernini

Jacint

Jacint era un noi jove, a qui Apol·lo va estimar més que a qualsevol altre. Es reunien per anar de cacera pels cims de les muntanyes i de tant en tant feien alguna competició. Un dia, a mitja nit, es disposaren a fer una competició de llançament de disc. Tot seguit es despullaren i Apol·lo va ser el primer en començar. Envià el disc lluny a través dels aires i del cel fins que va caure a terra. Quan era el torn de Jacint, aquest el va agafar ràpidament engrescat pel joc. El va llençar amb força, però el terra va repel·lir-lo i el va projectar contra la seva pròpia cara. Apol·lo, sorprès i espantat, es va afanyar a recollir-lo i intentà reanimar-lo. Però tot esforç va ser nul. Era massa tard!
Apol·lo, afectat per ser el causant de la seva mort, el transformà en un nou tipus de flor: el Jacint. Una flor vermella, semblant al lliri, que en els seus pètals duu escrits els gemecs d'Apol·lo a causa de la culpabilitat que sentí
. Per això, promet que sempre el recordaran.
Així doncs, a Esparta, se celebraven c
ada any les festes en honor de Jacint, les Jacintes.

La mort de Jacint, Jean Broc

Tour per Tàrraco

El passat 17 de febrer els alumnes de 4t d'ESO de Llatí vam visitar Tàrraco.
Ja que el Dani i el Sergi ens han parlat d'allò que vàrem veure, jo us deixo el reportatge de la jornada. Espero que us agradi!




Amanda Soriano (Llatí 4t d'ESO)

dimarts, 6 de març del 2012

LA MEVA TÀRRACO

Fa molts anys que admiro aquesta bella ciutat, la seva gent , les seves cases i tot el que l’envolta, es la ciutat de Tàrraco.

Encara recordo els crits de les feres que lluitaven a l’amfiteatre i els cops d’espasa dels gladiadors més valents que havia vist mai, també recordo aquelles fabuloses carreres al circ i aquell fabulós mite de Fedra i Hipòlit que encara, avui, viu en el record de tots nosaltres.

M’agrada escoltar la gent que passa pel fòrum i els nens jugant i cridant. La gent em mira com si fos més que ells , però la veritat és que jo sense ells no sóc res. Em sento protegit amb aquestes muralles que han resistit tants anys i els que han de venir.

He sabut que a la ciutat i posaran un arc, crec que es mereix dos. M’agrada l’olor del mar i sempre miro les embarcacions que vénen plenes d’àmfores de vi.

Quins records de la ciutat que un cop fou capital de la Hispània Citerior, però no només Tàrraco sinó també les vil·les que l’envolten com per exemple la vil·la dels Munts i aquell fabulós aqüeducte que ens porta l’aigua fresca i la més bona de l’imperi.

Us preguntareu qui sóc jo, no?. Només sóc un estàtua oblidada pel pas del temps!