diumenge, 26 de maig del 2013

Egèria


El rei Numa estava casat amb la nimfa Egèria, una de les Camenes, i per inspiració d'aquestes va ensenyar al poble romà els rituals dels sacrificis i els va acostumar a la pau. Va morir de vell i tant les dones com el poble romà van lamentar-se de la seva mort.
Egèria va abandonar la ciutat i es va refugiar en el bosc de la vall d'Arícia, al Laci. Allà no parava de plorar la pèrdua del seu marit, i les nimfes del bosc intentaven consolar-la.  
Hipòlit, fill de Teseu li deia sovint que deixés de queixar-se i que observés les desgràcies dels altres i potser hi trobaria consol. Aquest li va explicar un dia la història de com va morir. Li explicà que en morir el van restituir unes herbes de Peó, i Diana li augmentà els anys. El portà al bosc d'Arícia i li va dir que d'ara endavant es diria Virbi. 
La història d'Hipòlit no va alleujar el dolor d'Egèria, i finalment Diana, commoguda per l'amor que sentia per ella, va transformar el seu cos en una font d'aigües glaçades.

(Escultura d'Egèria, Laberint d'Horta)

(Mapa de la situació del Laci)


(La mort d'Hipòlit, de Lawrence Alma-Tadema, 1836–1912)

4 comentaris:

  1. Aquest mite em fa recordar
    , en part, a Orfeu i Eurídice.Egèria plora la mort del seu marit, en canvi, en el mite d'Orfeu, és aquest qui plora la mort de la seva estimada. M'ha semblat un mite interessant.

    ResponElimina
  2. Molt bona exposició del mite, ha estat molt clara. Aquest mite mostra e el dolor que pots arribar a sentir quan perds a algú estimat.

    ResponElimina
  3. El mite d'Egèria, ens mostra el dolor que es pot arribar a sentir quan estimes a algú de veritat. Ens el representen amb el dolor que sent la nimfa Egèria per la mort del seu espòs, el rei Numa. L'explicació ha estat molt clara i, el mite m'ha semblat molt interessant.

    ResponElimina