dimecres, 5 de juny de 2013

Les Mènades

(Il·lustració d'Orfeu)

El cantaire de Tràcia, Orfeu, atreia amb la música de la seva lira els arbres, als animals salvatges i fins i tot les pedres. Un dia estava tocant les seves cançons i el van veure des d'un turó les dones dels cícons, fora de sí, un d'elles cridà:
- Mireu, mireu l'home que ens menysprea.
I va donar un cop a la boca del cantaire fill d'Apol·lo amb la seva vara coberta de fulles. Una altra li va llençar una pedra. Embogides van intensificar els seus atacs. La música del cantat hauría calmat aquelles dones però amb la cridòria la lira no se sentia. Les dones van acabar amb un munt de serps, ocells i bèsties salvatges que estaven embadalits per la música d'Orfeu. 
Desprès, van tornar a dirigir els seus atacs al cantor. Van agafar les eines de camp d'uns pastors que van marxar espantats per la ferotgia de les dones i les van deixar abandonades. Els arbres, en senyal de dol, van perdre les fulles i els rius van créixer per causa de les seves pròpies llàgrimes. Els membres d'Orfeu van ser escampats mentre que el seu cap i la lira van ser llençats al riu traci Hebre. Una serp es llença sobre el cap a les costes de Metimna al nord de l'illa de Lesbos i Apol·lo la va convertir en pedra.
L'espectre d'Orfeu va anar sota terra fins que va trobar Eurídice a qui ja pot mirar sense perill de perdre-la.
Bacus, trist per haver perdut el seu cantor va fer penetrar els dists dels peus de les dones tràcies i les va convertir en arrels i poc a poc es van anar convertint en arbres.

(Mosaic, Orfeu amb els animals embadalits)

(Orfeu perseguit per les mènades)

(Les mènades assassinant Orfeu)


(El cap i el cos d'Orfeu)

(Mapa de Grècia)


2 comentaris:

  1. El mite de les mènades ha sigut interessant i una mica complexe. Les curiositats, juntament amb l'explicació, han estat força bé.

    ResponElimina