Les Mènades

(Il·lustració d'Orfeu)

El cantaire de Tràcia, Orfeu, atreia amb la música de la seva lira els arbres, als animals salvatges i fins i tot les pedres. Un dia estava tocant les seves cançons i el van veure des d'un turó les dones dels cícons, fora de sí, un d'elles cridà:

- Mireu, mireu l'home que ens menysprea.

I va donar un cop a la boca del cantaire fill d'Apol·lo amb la seva vara coberta de fulles. Una altra li va llençar una pedra. Embogides van intensificar els seus atacs. La música del cantat hauría calmat aquelles dones però amb la cridòria la lira no se sentia. Les dones van acabar amb un munt de serps, ocells i bèsties salvatges que estaven embadalits per la música d'Orfeu. 

Desprès, van tornar a dirigir els seus atacs al cantor. Van agafar les eines de camp d'uns pastors que van marxar espantats per la ferotgia de les dones i les van deixar abandonades. Els arbres, en senyal de dol, van perdre les fulles i els rius van créixer per causa de les seves pròpies llàgrimes. Els membres d'Orfeu van ser escampats mentre que el seu cap i la lira van ser llençats al riu traci Hebre. Una serp es llença sobre el cap a les costes de Metimna al nord de l'illa de Lesbos i Apol·lo la va convertir en pedra.

L'espectre d'Orfeu va anar sota terra fins que va trobar Eurídice a qui ja pot mirar sense perill de perdre-la.

Bacus, trist per haver perdut el seu cantor va fer penetrar els dists dels peus de les dones tràcies i les va convertir en arrels i poc a poc es van anar convertint en arbres.

(Mosaic, Orfeu amb els animals embadalits)

(Orfeu perseguit per les mènades)

(Les mènades assassinant Orfeu)

(El cap i el cos d'Orfeu)

(Mapa de Grècia)

Filèmon i Baucis

Un dia Júpiter i Mercuri van baixar de l'Olimp amb forma humana. Van anar a Frígia i van començar a trucar de porta en porta demanant hospitalitat. Ningú no els hi oferia, excepte una parella de vellets que vivien en una cabana amb el sostre de palla. El nom d'aquests era: Filèmon i Baucis. Vivien en aquella casa des de joves.

L'ancià Filèmon els va convidar a descansar i va estovar el matalàs posant-hi la roba de les festes, la vella, en canvi, va bufar les cendres per tornar-hi a fer foc, va posar aigua a bullir i va fer sopa. 

Mentre l'aigua bullia, els dos vellets van rentar els peus dels seus hostes. Quan van acabar de dinar els déus van demanar als ancians que els seguissin fins al cim de la muntanya. Allà, la parella va adonar-se que tot el poble havia estat convertit en un gran llac, excepte casa seva que va ser convertida en un temple. Júpiter va concedir-los un desig i aquests demanaren ser convertits en sacerdots per poder tenir cura del temple. Anys més tard, els va arribar el seu traspàs; Baucis i Filèmon es convertiren en arbres a les escales del temple.Encara avui dia hi ha dos troncs molt junts: una alzina i un til·ler.

(Júpiter i Mercuri a casa de Filèmon i Baucis)

(Gravat de Filèmon i Baucis convertint-se en arbres)

( Til·ler)

(Alzina)

Nis i Escil·la

Nis, rei de Mègara i pare d'Escil·la, solia pujar una torre reial on Apol·lo diposità la seva lira d'or. En temps de pau, Nis feia ressonar el mur de la torre colpejant-la i durant la guerra anava a veure els combats. Escil·la, que els veia tots, es va enamorar de Minos, fill d'Europa. No obstant això, Minos era l'enemic del seu pare.

Disposada a fer qualsevol bogeria pel seu estimat, una nit entrà a l'estança del seu pare i li tallà els cabells, que tenien poders. Enmig de la guerra, Escil·la buscà a Minos i li oferí la seva pàtria per tal de que ell fos seu. Minos agafà el regal, però enfurismat per la traició d' Escil·la la maleí.

Escil·la en veure que Minos l'abandonava li demanà al seu pare, Nis, que la castigués. I aquest es va abraonar  sobre ella i la convertí en ocell, concretament en un ciris. 

  

(Mégara, Grècia) 

(Gravat de Nicolas-André Monsiau)

Acteó

Un matí, Acteó anà a caçar junt amb els seus companys, però feia tanta calor que tots van decidir ajornar la cacera per al dia següent.

Es van endinsar en un bosc, densament poblat de pins i xiprers, consagrat a Diana.  Caminant per aquest bosc escoltà el soroll d'una font, on anava a relaxar-se la deessa. Acteó entrà a la gruta i les nimfes, en veure’l, començaren a xisclar i envoltaren a Diana per tal de cobrir-la ja que era nua. No obstant això,  Acteó la va veure despullada.

Diana plena de fúria va fer néixer al cap d’Actéo una cornamenta de cérvol, li allargà el coll i les orelles se li començaren a posar en punta. Actéo fugí ràpidament. En observar el seu aspecte, va veure els gossos amb els que anava a caçar. Aquests es van abraonar sobre ell i el van esquarterar. Acteó morí víctima de les ferides de la seva gossada. 

(Diana i Acteó, Pietro Liberi)

Perseu i Medusa

      Acrisi, rei d'Argos, per un oracle sabia que el seu nét el mataria. Per tant, va manar tancar a la seva filla,    Dànae  ,en una torre. Però, Zeus es va enamorar d'ella i la va fecundar, transformat en forma de pluja.  Tots   dos, Dànae i Perseu van ser tancats en un cofre i llençats al mar arribant a l'illa de Sèrifos.

       Polidectes es va enamorar de Dànae. Perseu, per tal de protegir a sa mare de Polidectes, va prometre a  aquest que tallaria el cap de la Medusa a canvi de què deixés d'interessar-se per sa mare. 

      Gràcies a l'ajuda dels déus: Júpiter, Mercuri i Minerva, va poder tallar el cap de la terrible Medusa.

      Ja caiguda la tarda, Perseu estava en terres d'Atlas, fill de Jàpet. Aquest va intentar fer fora a Perseu amb violència. Va ensenyar-li el cap de Medusa i es va convertir en muntanya. 

      Perseu va arribar a Etiòpia on va trobar a una donzella, Andròmeda, lligada a una roca per causa de la  llengua insolent de la seva  mare Cassiepea, que va ofendre a Neptú. Perseu va desencadenar a la donzella perquè ell mateix va matar a la serp que volia menjar-se-la.

      Finalment, Acrisi refugiat a Tessàlia per por de l' oracle. Perseu participarà en aquella ciutat per uns jocs i provocarà la mort fortuïta del seu avi. Tornarà a l'illa de Sèrifos, on Polidectes encara estarà amb Dànae. Perseu li mostra el cap de Medusa a Polidectes, i deixa en pau a la seva mare, Dànae. 

      Per tant, l'oracle es va complir.

(Dànae rebent la pluja d'or, Ticià)

(Perseu amb el cap de Medusa, Museu del Vaticà)

(Medusa, Caravaggio)
 

(Mapa de l' illa de Sèrifos)

    Com a curiositat, podem trobar constel·lacions dels personatges d'aquest mite. A continuació us deixo unes imatges per a que ho vegeu més clar.

(Constel·lació de Perseu)

(Constel·lació d' Andròmeda)

Pervivència clàssica:

 

(Extret de cuantarazón.com)

     Per finalitzar,  us adjunto el tràiler de la pel·lícula "Furia de Titanes" que té a veure amb el mite de "Perseui Medusa".