dijous, 4 de juny de 2015

EL MITE D'ARGOS


Juno, germana i esposa de Júpiter, va començar a buscar el seu marit, i quedà sorpresa en veure que hi havia uns núvols enmig d'un dia ben brillant. Com que ja coneixia les infidelitats del seu marit, va ordenar als núvols que els retiressin. En adonar-se, Júpiter va canviar l’aspecte de la filla d’Ínac i la convertí en una vedella.
Juno quedà molt sorpresa en veure aquell animal, i demanà explicacions al seu marit. Com que no va quedar suficientment convençuda de les explicacions de Júpiter, va demanar que la vedella li fos lliurada. Per tal que la seva dona no sospités gaire, va accedir a la petició de la seva esposa.
Quan la deesa va estar en possessió de la seva rival, va entregar-la a Argos perquè la custodiés.

Argos era una criatura monstruosa. Tenia el cap envoltat de cent ulls, que descansaven de dos en dos, de tal manera que quan uns descansaven, els altres feien guàrdia.
Durant el dia, la vedella podia pasturar, però a la nit Argos li posava una cadena al voltant del seu coll.
Un dia en apropar-se a les riberes on solia jugar, es trobà amb el seu pare, Ìnac. Aquest va rebre l’animal carinyosament sense saber de qui es tractava. Llavors, la dolguda filla, va traçar amb la pota, damunt la pols, la trista notícia de la seva transformació. El pare va quedar dolgut i trist.
En aquell moment Argos arrancà la filla dels braços del seu pare i l’arrossegà cap a unes pastures ben allunyades.
Júipiter no va poder suportar més la desgràcia que havia provocat a la seva estimada i va ordenar al seu fill, Mercuri, donar mort a Argos.
Gràcies a la seva vara, aconseguí fer adormir a la criatura i finalment el decapità.


(Laura Bejarano, Aina Moreno i Guillem Turon- 4t d'ESO)





("Juno i Argos", Pedro Pablo Rubens. Colonia, Wallrof-Richrtz Museum)



("Murcuri i Argos", Pedro Pablo Rubens. Museo de Bellas Artes, Bruselas)



("Juno descobreix a Júpiter amb Ió")


("Mercuri i Argos", Pedro Pablo Rubens. Museo del Prado)



("Juno i Júpiter", Galvin Hamilton)